Pan (mitologia)

Infotaula personatgePan
Πάν Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat grega
deïtat de la natura Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaEga, Eco, Eupheme (en) Tradueix, Ismenis (en) Tradueix i Symaithis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEga Modifica el valor a Wikidata
MareDryope (en) Tradueix, Cal·listo, Penelope (en) Tradueix, Contumèlia i Hibris Modifica el valor a Wikidata
PareHermes i Zeus Modifica el valor a Wikidata
FillsAcis, Creaneus (en) Tradueix, Crotó, Silè, Iynx, Iambe i Glaucus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
SímbolPan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentFaunus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
El déu Pan acompanyat d'un sàtir

Pan[1] (en grec Πάν), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats. Pan és el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina. També és el déu salvatge, el déu dels boscos i dels llocs naturals on els humans no hi han actuat. Va influir en el follet Puck de la mitologia i cultura popular anglesa i al mític personatge Puck de Somni d'una nit d'estiu. A partir de l'edat mitjana i fins als nostres dies, la imatge tradicional de Pan s'associa també amb la imatge del diable.

Era especialment venerat a Arcàdia, tot i no tenir-hi grans santuaris. Els habitants d'Arcàdia tenien una creença segons la qual quan una persona feia la migdiada no se la podia despertar perquè d'aquesta manera s'interrompia el somni al déu Pan. La deessa salvatge, de boscos naturals no intervinguts per humans, era Àrtemis, ella i les nimfes però protegeixen els animals feréstecs i els caçadors, i no pas els domèstics ni els pastors.

Acompanyava a Dionís, les nimfes orèades, les bacants i els sàtirs (a la mitologia romana, faunes). Se sol considerar que, a la cultura europea, les primeres manifestacions teatrals van néixer de les festes de la verema i altres festes, rituals i seguicis en honor de Dionís.

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search